Recomanació d’una pel·lícula: Adú

Adú és una pel·lícula espanyola estrenada l’any 2020 que s’emmarca dins el gènere del drama i que està dirigida per Salvador Calvo. Està protagonitzada per Luis Tosar, Álvaro Cervantes, Ana Castillo i Moustapha Oumarou. Adú tracta el drama dels refugiats, posant llum a les ombres i oferint una visió sobre un problema que tenim ben a prop, a Melilla, porta d’entrada d’Àfrica a Europa. Es tracta d’una pel·lícula molt interessant per treballar amb adolescents els valors de la diversitat, l’amistat, la tolerància, la paciència i la solidaritat. Una pel·lícula inspirada en milions d’històries reals. 

L’argument

Adú són tres històries en una. Els primers protagonistes són dos nens. Un infant de sis anys i la seva germana gran. Volen arribar a Europa i ho han de fer colant-se en les bodegues d’un avió, a Camerún. En la segona història, un activista mediambiental lluita contra la barbàrie de la caça furtiva i té problemes per trobar-se amb la seva filla, que tot just ha arribat a Espanya. Una mica més enllà, al nord de Melilla, un grup de Guàrdies Civils s’enfronten a l’arribada d’una multitud de ciutadans subsaharians que volen saltar la tanca. 

Els protagonistes d’aquestes històries comparteixen un mateix drama. No ho saben, però les seves vides es creuaran en algun moment. I canviaran per sempre.

Inspirada en milions d’històries reals 

Les vides, els problemes i les grans dificultats que afronten els protagonistes d’Adú són, lamentablement, molt reals. Milions de persones al món, molts infants, veuen negats els seus drets com a persones per una única raó, absolutament arbitrària: haver nascut en un lloc o altre del món. La pel·lícula de Calvo ens ofereix una realitat gens amable i crua, però que al mateix temps fa valdre l’amistat, la dignitat i la capacitat de les persones per estimar-se, lluitar contra l’adversitat i aixecar-se resilients. 

Per què us agradarà veure Adú? 

Adú és una pel·lícula que pot funcionar com un recurs prou útil per narrar el drama dels immigrants que volen arribar a Europa. Malgrat que sigui una història dura, és agraït el contrast entre el drama i l’excel·lència a l’hora de mostrar la bellesa dels espais. La fotografia de la pel·lícula és una de les seves majors virtuts, en el sentit que s’ofereixen uns plans bells, generant un contrast entre la realitat dels protagonistes i els escenaris pels quals transiten. La banda sonora és efectiva i la interpretació, de deu. Destaca, en aquest sentit, la del petit Adú i Massar. 

L’escena destacada

L’escena que volem compartir amb nosaltres és una escena que colpeja fort. És la conversa entre els dos infants que volen arribar a Europa i la persona a la qual el seu pare ha pagat pel viatge. Un home que els hi recomana agafar-se bé als cables que hi ha a sota de l’avió per tal d’arribar a les bodegues on hi ha els gossos, mascotes dels europeus que viatgen d’un país a un altre. És segur?, diu la germana gran. Súper segur, respon ell. I afegeix: El vostre pare va pagar perquè us duguéssim a Marroc i us durem a París. Us estem fent un favor. 

Calma, coratge i gaudiu-la. 

Comentaris: