Treballar el dol amb els alumnes després de la COVID-19

Després de la COVID-19 ja res serà igual. La nova normalitat a la qual ens empeny a tota velocitat l’economia ha tornat a descentrar uns objectius que donàvem per bons només començar la pandèmia. Llavors sentíem, segurament, la necessitat de trobar sentit a una situació que encara no podem veure en perspectiva, doncs, la COVID-19 continua amb nosaltres, com una amenaça latent. 

Els infants van haver de deixar l’escola de pressa i corrents, d’un dia per l’altre, sense saber ben bé quin era l’abast de la situació. Si fa o no fa com els adults. Al llarg d’aquests dies ens hem sorprès de la capacitat dels petits per suportar aquests dies de confinament o per entendre les conseqüències d’una pandèmia global. En les noves fases de l’Estat d’Alarma s’han posat la mascareta sense queixar-se o fins i tot ens han dit: “No cal que m’ho recordis, ja sé que no he de tocar res quan sortim de casa”. 

Quan toqui fer-ho en el context d’aquesta nova normalitat, molts alumnes tornaran als centres educatius amb una motxilla carregada d’experiències, emocions i aprenentatges. I si bé això ha estat complicat per a tots, cal tenir en compte que hi haurà infants i joves que també seran arrossegats per aquest corrent de nova normalitat havent afrontat pèrdues molt dures. 

La mort en temps de la COVID-19 

Per comprendre en tota la seva magnitud la situació que moltes famílies han afrontat durant la pandèmia cal, sense cap mena de dubte, ser conscient de quines han estat les circumstàncies que han rodejat la mort en temps de la COVID-19. 

Hagin mort o no a causa del virus, els familiars dels nostres alumnes hauran afrontat, en els casos d’hospitalització, un aïllament encara més complicat que el que hem dut a terme en les nostres llars. 

Els pacients amb la COVID-19 i altres patologies no han comptat amb la companyia dels seus familiars i tampoc, en el cas d’aquells que malauradament no s’han recuperat, han tingut el suport i l’acompanyament que totes les persones han de tenir en el moment de morir. Així, malgrat que els sanitaris han fet tot allò que tenien a les seves mans per fer-los sentir que no estaven sols, el suport dels seus familiars i persones estimades era i és insubstituïble.

A més a més, cal afegir una altra dimensió, que ha estat la del dèficit de suport social i dels rituals de comiat, a causa de la situació de confinament. Aquest sofriment, de les famílies, sumat a les vivències d’esgotament i incredulitat, se suma a l’angoixa del confinament, que ha afectat directament a la dimensió social. 

Les famílies no s’han pogut acomiadar mitjançant els rituals habituals. I tampoc han pogut rebre el suport físic dels seus familiars i amics. No és estrany doncs, així ho explica l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida, que ha elaborat un document per donar suport a les famílies, als infants i a totes les persones, amb la seva diversitat de circumstàncies, que estan vivint una situació de dol. 

La tornada a l’escola i la gestió del dol 

La tornada a l’escola serà, per a molts alumnes, un moment de respir. Caldrà, però, acompanyar-los en aquesta tornada i col·laborar, tant amb ells com amb les seves famílies, en la correcta gestió del dol. Per tot això, resumim a continuació algunes de les recomanacions que l’Institut IPIR (Dol i Pèrdues) ha elaborat per orientar a professionals, famílies i persones que estiguin experimentant un dol en temps de la COVID-19. 

  • Explicar quina és i ha estat la situació. La nostra tasca com a docents ha estat sempre molt important i ara, quan siguem capaços de tornar a l’escola, encara ho serà més. Més enllà de les necessitats curriculars, ara caldrà fer un esforç per reconstruir tot allò que hem perdut i, en el cas d’aquells alumnes que hagin perdut un familiar proper, serà necessari fer un acompanyament més curós. A l’hora d’explicar què ha passat, no hem de maquillar la situació, sinó utilitzar totes aquelles estratègies que ens ajudin a fer una explicació objectiva dels fets, així com conèixer les circumstàncies familiars de cada un dels alumnes. Després de la COVID-19, no tots els infants i adolescents tornaran amb la mateixa motxilla. La de molts nens i nenes, pesarà encara una mica més. 
  • Oferir espais per a l’expressió emocional. Després d’una pèrdua, i més en temps de la COVID-19, és molt possible que els infants tinguin la necessitat d’expressar emocions com la ràbia, la ira, la tristesa o la impotència. Pot ser molt positiu per a tots canalitzar aquest dolor mitjançant un dibuix, escrivint una carta, un conte o senzillament conversant sobre allò que el nen o nena desitgin.
  • Acompanyar, no incapacitar. Els infants són perfectament capaços de comprendre allò que succeeix al seu voltant. És molt important integrar-nos en la realitat i per fer-ho haurem de comptar amb el suport i la complicitat de les famílies. Cal que siguin inclosos, autoritzats, cuidats i acompanyats, perquè ara siguin capaços d’afrontar allò que ha succeït, però perquè també tinguin les eines que necessiten per fer-ho en un futur. 
  • Dedicar temps. És possible que en molts casos tinguem la sensació que hem perdut molt temps. No vam poder finalitzar el segon trimestre ni iniciar el tercer. No obstant això, durant totes aquestes setmanes, els infants han fet un gran aprenentatge de vida. Així, encara que tinguem pressa per avançar matèria, en aquesta nova normalitat hi haurà infants que necessitaran temps. Temps per explicar, per expressar i per comprendre. L’escola, l’aula, els mestres i els companys poden convertir-se en un espai on rebre una forta abraçada, sentir-se escoltat, estimat i recolzat malgrat l’adversitat. 
  • Garantir l’afecte. La COVID-19 ha estat un cop dolorós per moltes famílies, que en molts casos poden estar travessant una situació difícil. Durant aquest període, cal garantir les atencions necessàries del nen o adolescent fins a la recuperació dels pares o tutors i, si és necessari, buscar o recomanar l’ajuda d’un professional.
  • Observar. Les formes de fer el procés necessari del dol no són totes idèntiques. És possible que alguns nens no hagin reaccionat tot just després de la pèrdua, però que, més endavant, manifestin símptomes o inquietuds diverses. La recuperació de la crisi per la COVID-19 no serà fàcil per a ningú, però encara menys per aquells infants i joves que hagin patit una pèrdua. Caldrà, doncs, observar i estar alerta durant tot aquest període de reincorporació i adaptació.

Per tot això, us recomanem consultar la Guia per a persones que sofreixen una pèrdua en temps de coronavirus, amb pautes molt útils i clares, elaborades per professionals especialistes en dol i pèrdues. 

Comentaris:

A %d blogueros les gusta esto: