Entrevista a Lara Capella, tutora dels cursos de Robòtica

somdocents-entrevista-a-lara-capella-tutora-dels-cursos-de-robotica

Avui parlem amb la Lara Capella, la tutora dels nous cursos de “Robòtica”, on es treballa la robòtica educativa i la programació per a infants d’educació infantil i cicle inicial de primària i, també, alumnes dels cicles mitjà i superior de primària, tot introduint el Pensament Computacional, i oferint activitats i recursos per treballar a l’aula.

Bon dia Lara, és un plaer comptar amb tu avui perquè ens donis més informació sobre els nous cursos de Robòtica.
La robòtica està adquirint cada vegada més importància com a eina educativa i pedagògica. Per quins motius diries que és beneficiós l’estudi de la robòtica i la programació als cursos d’infantil i primària?

Bon dia, moltes gràcies. Bé, doncs, la robòtica educativa i la programació propicien l’adquisició del Pensament Computacional, la introducció a les aules d’educació infantil i primària, permet als nens i nenes construir aquest pensament de manera lúdica i divertida sense obviar l’aprenentatge de continguts curriculars.

Què és el pensament computacional i què permet treballar aquesta metodologia?

El Pensament Computacional, citant a Jeannette Wing, és la unió de diferents formes de pensament elemental que permeten la resolució de problemes concrets. És a dir, cada persona té unes habilitats, recursos i destreses innates, i altres que adquirim amb el coneixement i l’experiència, ambdós ens permeten resoldre problemes del dia a dia, però a vegades ens trobem amb problemes complexos que no sabem resoldre. El Pensament Computacional comporta desglossar un problema en petites parts i trobar la solució o la manera de resoldre’l a partir del coneixement prèviamnet adquirit. Ens permet treballar la simplificació, la descomposició, la seqüenciació de passos, l’organització i anàlisi de patrons, l’abstracció, l’avaluació dels processos, entre d’altres.

És cert que avui en dia l’aprenentatge és més un procés dinàmic que la memorització de coneixements que després s’expulsen a un examen i seguidament s’obliden. Com creus que l’estudi de la robòtica funciona en aquest sentit?

L’aprenentatge mitjançant la robòtica educativa permet als nens i nenes, i als adults, adquirir el coneixement pas a pas, on cada un dels reptes plantejats construiran la base del següent coneixement a adquirir. Per fer un símil, podem entendre la robòtica i la programació com una recepta de cuina, primer he de conèixer les matèries primeres, quin gust tenen, on comprar-les,  etc., per fer un bon plat. Mai faré un bon plat si no conec tots i cada un dels passos, i que amb el temps i les repeticions, segur que millor-ho i segueixo adquirint coneixements.

Quines estratègies pedagògiques podem treballar amb el Pensament Computacional?

Podem treballar diferents estratègies segons les necessitats i el moment en què es vol treballar.  Es pot abordar des de dos vessants, segons els recursos i segons l’aula. Vers els recursos podem treballar unplugged, amb dispositius però sense robots i  amb robots i/o dispositius. Segons l’aula, podem treballar individualment, en equips o en grup-classe. Podem treballar per projectes, fer de la robòtica una eina més dins d’un projecte transversal d’aula o de centre. Podem crear coneixement per descobriment lliure, on a partir d’uns reptes, l’alumne o els alumnes hagin de completar la tasca a partir del seu coneixement i aprenentatge in situ.

Quin paper té el docent en el treball del Pensament Computacional?

El docent ha de ser un guia, un facilitador de l’aprenentatge. Ha d’explicar i donar les bases del que es vol treballar però són els alumnes qui han d’experimentar, equivocar-se, buscar solucions, ajudar-se uns als altres. El docent ha d’observar i actuar quan sigui necessari per aportar nous coneixements o bé reforçar el que els alumnes necessiten. 

També ha de saber avaluar, tant la seva tasca com l’aprenentatge dels alumnes. El docent en el seu dia a dia, també treballa el seu propi Pensament Computacional, buscant estratègies i simplificant processos a l’aula, per exemple.

L’educació actual té molt en compte les habilitats i les competències de cada alumne. Quina és la manera òptima de treballar el Pensament Computacional, la robòtica educativa i la programació a l’aula per atendre la diversitat?

El Pensament Computacional es basa en la construcció de coneixement, així doncs cada nen i nena adquirirà el seu en el seu propi ritme. No hi ha una manera òptima però sí petites estratègies segons les necessitats de cada grup o alumne. Podem treballar de manera individual, en petit grup o tota la classe, sempre valorant quina és la millor opció per aquell alumne. Per exemple, si un nen li manquen habilitats de comunicació, podem treballar en grup, on haurà d’intervenir i aportar el seu coneixement. Alumnes amb altes capacitats, poden plantejar nous reptes més complexos mentre la resta de l’aula treballa el repte inicial, pot ser tan senzill com  afegir obstacles en un circuit on el robot no pot passar i ha de buscar un nou camí.

És cert que equivocar-se té avantatges en aquest tipus de metodologia?

Totalment! L’error permet reformular el problema i buscar només estratègies per resoldre el repte. La robòtica i la programació tenen un element clau, no és el robot qui ho fa malament sinó nosaltres que ens hem equivocat, resolem-ho. Però cada alumne és diferent i entén l’error segons el seu punt de vista. Com a educadors hem de guiar a l’alumne en la resolució de l’error per evitar la frustració dotant-lo de les eines i guies necessàries.

Què pot aportar als alumnes el treball en grup des d’una edat tan primerenca?

Treballar en grup ens permet socialitzar-nos, aportar coneixements, aprendre dels altres, saber demanar ajuda, adquirir habilitats de lideratge, etc. Cada alumne desenvoluparà un rol on destacarà les seves habilitats i destreses innates per arribar a un objectiu comú. En la meva experiència en l’ús de la robòtica, treballar en grups m’ha permès observar el canvi d’actituds personals i cognitives dels alumnes com pot ser l’augment de l’autoestima, la millora en habilitats comunicatives, la tolerància a la frustració de l’error sinó la demanda d’ajuda i encert.

Quins diries que són els criteris didàctics per utilitzar la robòtica educativa i la programació com a ciència?

No només són una ciència sinó que també són un art. El Pensament Computacional, la robòtica educativa i la programació s’han d’emmarcar dins de les STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques). La robòtica com a eina-recurs ens permet desenvolupar cognitivament tots aquells elements curriculars que volem destacar i ensenyar als alumnes però sempre tenint en compte la seva creativitat, les habilitats socials i comunicatives.

Podries fer-nos un resum dels trets més significatius que apareixen durant els nous cursos de Robòtica de SomDocents?

En els cursos aprendrem què és el Pensament Computacional i com el puc desenvolupar a l’aula mitjançant l’ús d’estratègies pedagògiques diverses. Coneixerem diferents teories i els seus autors, com que és un terme relativament nou hi ha molt teoria feta sobre el dia a dia a l’aula, cosa que posarem en rellevància dotant d’exemples i estratègies de treball. També parlarem de com gestionar el temps, la diversitat i els recursos, com avaluar i millorar en la nostra tasca docent.

Comentaris:

A %d blogueros les gusta esto: